A. La formació del regne de Toledo
La Hispània romana va patir també les incursions dels bàrbars. En l'any 409 van arribar diferents pobles: suevos, vàndals i alans. Les autoritats romanes van demanar ajuda per a lluitar contra ells a un poble que vivia a Europa central i ja estava romanitzat: els visigots.
Els visigots van expulsar als vàndals i alans cap a Nord Àfrica i els suevos es van arraconar a Galicia.
Després, quan va desaparèixer l'Imperi Romà d'Occident, els visigots van formar un regne al Sur de la Galia i al Nord de la Península, amb capital a Tolosa. Però els francs, un poble del Nord de la Galia van derrotar als visigots l'any 507 i van expulsar-los.
Aleshores, els visigots es van establir per Hispània i van organitzar un regne amb capital a Toledo, que va perdurar més de dos segles, fin l'invasió musulmana l'any 711.
B. La monarquia visigoda
Els visigots van controlar tot el territori peninsular: van expulsar els suevos (585), van conquitsar nombrosos territoris als bizantins (572-628) que es van establir al sud, i van detenir els francs al nord.
La monarquia visigoda va aconseguir l'unificació religiosa i jurídica entre hispanoromans i visigots. El rei Leovigildo va promoure l'igualtat dels dos pobles i va eliminar la llei que prohibia els matrimonis mixtes.
Més endavant, l'any 589, el rei Recaredo va aconseguir l'unificació religiosa quan es va convertir al catolicisme. Finalment, el rei Recesvinto va fer una única llegislació per a tot el seu regne, sense fer distinció entre visigots i hispanoromans l'any 654.
martes, 16 de mayo de 2017
8. Els símbols i l'art dels primers cristians
El cristianisme va donar a la cultura occidental unes creences de gran trascendència e influència en el seu desenvolupament.
A més, les primeres comunitats cristianes també ens han deixat un conjunt de símbols i un patrimoni artístic que ha arrivat fins els nostres dies.
En les catacumbes es troben les primeres mostres de l'iconografia cristiana i en les basíliques un model d'església que perdurarà durant segles.
A. Els símbols del cristianisme primitiu
Les primeres comunitats cristianes van ser perseguides per les autoritats romanes i es van amagar per a practicar la seua religió.
Per a identificar als membres de les comunitats i per a passar desapercebuts davant els romans, els cristians van crear símbols que recordaven la figura de Jesucristo.
Aquest símbols van tindre un codi secret que sols els cristians comprendien.
B. Les catacumbes
Els cristians enterraven als seus morts en uns cementeris excavats sota terra, que es denominaven catacumbes i estan formades per llargs corredors.
En els primers segles del cristianisme, les comunitats cristianes acostumaven a reunir-se en les catacumbes per a celebrar les seues cerimònies i honrar els seus morts.
En l'època de les persecucions, es van utilitzar ocasionalment com lloc de protecció i amagatall, perquè la llei romana tenia per sagrada qualsevol sepultura.
C. L'art de les catacumbes
Les parets de les catacumbes estan decorades con nombroses pintures. Són escenes que mostren com els cristians celebraven els seus rituals i cerimònies, resaven i els símbols que utilitzaven.
Aquestes pintures eren part de les primeres mostres d'art del primer cristianisme (paleocristià).
A més, les primeres comunitats cristianes també ens han deixat un conjunt de símbols i un patrimoni artístic que ha arrivat fins els nostres dies.
En les catacumbes es troben les primeres mostres de l'iconografia cristiana i en les basíliques un model d'església que perdurarà durant segles.
A. Els símbols del cristianisme primitiu
Les primeres comunitats cristianes van ser perseguides per les autoritats romanes i es van amagar per a practicar la seua religió.
Per a identificar als membres de les comunitats i per a passar desapercebuts davant els romans, els cristians van crear símbols que recordaven la figura de Jesucristo.
Aquest símbols van tindre un codi secret que sols els cristians comprendien.
B. Les catacumbes
Els cristians enterraven als seus morts en uns cementeris excavats sota terra, que es denominaven catacumbes i estan formades per llargs corredors.
En els primers segles del cristianisme, les comunitats cristianes acostumaven a reunir-se en les catacumbes per a celebrar les seues cerimònies i honrar els seus morts.
En l'època de les persecucions, es van utilitzar ocasionalment com lloc de protecció i amagatall, perquè la llei romana tenia per sagrada qualsevol sepultura.
C. L'art de les catacumbes
Les parets de les catacumbes estan decorades con nombroses pintures. Són escenes que mostren com els cristians celebraven els seus rituals i cerimònies, resaven i els símbols que utilitzaven.
Aquestes pintures eren part de les primeres mostres d'art del primer cristianisme (paleocristià).
7. La religió grega i romana
Els grecs creien en l'existència de nombrosos déus (polietisme). També van elaborar mites, narracions fabuloses que explicaven l'origen de la Terra i les aventures dels déus i dels heroes. Els romans van prendre la religió dels grecs i la van adaptar a les seues creences.
A. Els déus de l'Olimp
Els déus grecs i romans es representaven com èssers humans, però eren inmortals i tenian poders extraordinaris. Vivian a la muntanya Olimp i des d'allà regulaven els fenòmens naturals i vigilaven a les persones.
Tots el déus tenien un nom, un atribut que els identificava (llamp, casc, llança, lira...) i estaven dotats de voluntat, sentiments i passions (gelosia, ira, venjança...). Però a diferença dels mortals, no coneixien la fam, la fatiga ni la dolor.
Zeus era el pare de la familia olímpica i el més poderós del déus. Tenia una dona (Hera), germans (Poseidó, Hades) i fills (Apolo, Afrodita, Dionisio...).
B. Com veneraven als seus déus?
Culte públic
Grecs i romans demanaven el favor del déus i els rendien culte públic en els temples. Els ciutatans no tenien accés a l'interior dels temples on es guardava l'estatua del déu.
Les cerimònies més frecuents eren les procesions, les ofrendes, els sacrificis i les libacions (vessar líquids com ara llet, mel...) que tenien lloc en un altar que es situava front el temple.
Culte privat
També va existir un culte privat, realitzat a l'àmbit de la llar i dirigit pel pare de cada familia.
Aquest culte va assolir un gran desenvolupament a Roma on a cada casa comptava amb un petit altar i es rendia culte als déus familiars, denominats lares i penates.
A. Els déus de l'Olimp
Els déus grecs i romans es representaven com èssers humans, però eren inmortals i tenian poders extraordinaris. Vivian a la muntanya Olimp i des d'allà regulaven els fenòmens naturals i vigilaven a les persones.
Tots el déus tenien un nom, un atribut que els identificava (llamp, casc, llança, lira...) i estaven dotats de voluntat, sentiments i passions (gelosia, ira, venjança...). Però a diferença dels mortals, no coneixien la fam, la fatiga ni la dolor.
Zeus era el pare de la familia olímpica i el més poderós del déus. Tenia una dona (Hera), germans (Poseidó, Hades) i fills (Apolo, Afrodita, Dionisio...).
B. Com veneraven als seus déus?
Culte públic
Grecs i romans demanaven el favor del déus i els rendien culte públic en els temples. Els ciutatans no tenien accés a l'interior dels temples on es guardava l'estatua del déu.
Les cerimònies més frecuents eren les procesions, les ofrendes, els sacrificis i les libacions (vessar líquids com ara llet, mel...) que tenien lloc en un altar que es situava front el temple.
Culte privat
També va existir un culte privat, realitzat a l'àmbit de la llar i dirigit pel pare de cada familia.
Aquest culte va assolir un gran desenvolupament a Roma on a cada casa comptava amb un petit altar i es rendia culte als déus familiars, denominats lares i penates.
6. La nostra cultura és hereditària de la clàssica?
La cultura europea és hereditària del llegat que ens van deixar l'Antiguitat clàssica.
Els grecs van ser un poble preocupat per l'ésser humà, per saber i per l'art. A Grècia van nàixer la filosofia, la ciència, la mitologia, l'arquitectura clàssica, els Jocs Olímpics i la democràcia.
Els romans van heretar la cultura grega i van profunditzar en ella. Però van ser un poble pràctic, que va destacar per les seues obres d'enginyeries, la seua concepció urbanística, les seues lleis i per l'expansió del llatí per tot l'Imperi.
A. La filosofia i la ciència
Els grecs van ser els primers a trobar una explicació als fenòmens de la naturalesa amb la raó humana, en lloc d'explicar-ho com a conseqüència de la voluntat dels déus.
Al trobar respostes a les seues preguntes van nàixer la filosofia i la ciència i amb elles el pensament racional. A més, van proposar un mètode d'investigació científica basat en l'observació i l'experimentació. Les seues idees i propostes van establèixer les bases de la ciència moderna.
Tenim filòsofs com Demòcrit, Sòcrates i Platò, Aristòteles, i científics com Tales de Mileto, Pitàgoras, Euclides, Aristarco, Arquímedes i Hipòcrates.
B. La terminologia científica
Els grecs van ser els primers a crear un llenguatge científic utilitzant la seua llengua. A l'actualitat, els termes que utilitzen les ciències estan formats per paraules que provenen del grec.
C. Els gèneres literaris
Les literatures occidentals són herederes de les literatures grega i llatina.
L'èpica (Homero i Virgilio), la poesia (Safo) i la didàctica (Demòstenes i Cicerò) van nàixer en l'Antiguitat. La geografia (Estrabó) i la Història (Herodoto, Tucídides i Tito Livio) també van tindre els seus orígens en aquella època.
Els grecs van ser un poble preocupat per l'ésser humà, per saber i per l'art. A Grècia van nàixer la filosofia, la ciència, la mitologia, l'arquitectura clàssica, els Jocs Olímpics i la democràcia.
Els romans van heretar la cultura grega i van profunditzar en ella. Però van ser un poble pràctic, que va destacar per les seues obres d'enginyeries, la seua concepció urbanística, les seues lleis i per l'expansió del llatí per tot l'Imperi.
A. La filosofia i la ciència
Els grecs van ser els primers a trobar una explicació als fenòmens de la naturalesa amb la raó humana, en lloc d'explicar-ho com a conseqüència de la voluntat dels déus.
Al trobar respostes a les seues preguntes van nàixer la filosofia i la ciència i amb elles el pensament racional. A més, van proposar un mètode d'investigació científica basat en l'observació i l'experimentació. Les seues idees i propostes van establèixer les bases de la ciència moderna.
Tenim filòsofs com Demòcrit, Sòcrates i Platò, Aristòteles, i científics com Tales de Mileto, Pitàgoras, Euclides, Aristarco, Arquímedes i Hipòcrates.
B. La terminologia científica
Els grecs van ser els primers a crear un llenguatge científic utilitzant la seua llengua. A l'actualitat, els termes que utilitzen les ciències estan formats per paraules que provenen del grec.
C. Els gèneres literaris
Les literatures occidentals són herederes de les literatures grega i llatina.
L'èpica (Homero i Virgilio), la poesia (Safo) i la didàctica (Demòstenes i Cicerò) van nàixer en l'Antiguitat. La geografia (Estrabó) i la Història (Herodoto, Tucídides i Tito Livio) també van tindre els seus orígens en aquella època.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)