9. La fi de la Hispània romana: els visigots

A. La formació del regne de Toledo

La Hispània romana va patir també les incursions dels bàrbars. En l'any 409 van arribar diferents pobles: suevos, vàndals i alans. Les autoritats romanes van demanar ajuda per a lluitar contra ells a un poble que vivia a Europa central i ja estava romanitzat: els visigots.

Els visigots van expulsar  als vàndals i alans cap a Nord Àfrica i els suevos es van arraconar a Galicia.

Després, quan va desaparèixer l'Imperi Romà d'Occident, els visigots van formar un regne al Sur de la Galia i al Nord de la Península, amb capital a Tolosa. Però els francs, un poble del Nord de la Galia van derrotar als visigots l'any 507 i van expulsar-los.

Aleshores, els visigots es van establir per Hispània i van organitzar un regne amb capital a Toledo, que va perdurar més de dos segles, fin l'invasió musulmana l'any 711.

B. La monarquia visigoda

Els visigots van controlar tot el territori peninsular: van expulsar els suevos (585), van conquitsar nombrosos territoris als bizantins (572-628) que es van establir al sud, i van detenir els francs al nord.

La monarquia visigoda va aconseguir l'unificació religiosa i jurídica entre hispanoromans i visigots. El rei Leovigildo va promoure l'igualtat dels dos pobles i va eliminar la llei que prohibia els matrimonis mixtes.

Més endavant, l'any 589, el rei Recaredo va aconseguir l'unificació religiosa quan es va convertir al catolicisme. Finalment, el rei Recesvinto va fer una única llegislació per a tot el seu regne, sense fer distinció entre visigots i hispanoromans l'any 654.