3. La romanització d'Hispània

Al llarg del temps, el conjunt de les terres hispanes va adoptar la llengua, les lleis, la religió i els costums del romans. Podem dir que els hispans van formar part del món romà.

Aquesta adopció de les formes culturals y dels modes de vida es coneix com el nom de romanització y expressa la completa integració d'un territori, en aquest cas Hispánia, en la cultura romana.

A. L'urbanisme romà, un model de ciutat

Ja hem vist que la cultura romana era profundament urbana. Seguint el pla del campament romà, molt simple i racional, els romans van exportar un model de ciutat completament diferent a les que existien entre els pobles prerromans d'Hispània.

Es van preocupar de planificar ciutats, del seu traçat, les seus muralles i totes les obres públiques.

Les ciutats romanes tenien edificis religiosos (temple), polítics (basílica, curia, foro), commemoratius (arc) i d'oci (termes, teatre, anfiteatre i circ). També tenien un sistema de canalització d'aigües (acueducte) i clavegueres.

Dibuix d'un circ romà

Les ciutats estaven amurallades i els carrers s'estructuraven formant una quadrícula en la qual s'alineaven els edificis. L'eix de la ciutat estava definit per dos artèries principals: el cardo (eix N-S) i el decumanus (eix E-O). Aquests carrers es trobaven en una gran plaça, el fòrum, el centre de la ciutat on s'encontraven els edificis públics més importants. Els carrers estaven empedrades i comptaven amb sistemes de conducció d'aigües residuals.

B. L'adopció de la cultura romana

La romanització va significar "viure a la romana", en les seues formes polítiques, econòmiques, adoptant i convertint-la en la seua pròpia:

• La llengua, el llatí: el llatí es va convertir en la llengua que utilitzaven els pobles d'Hispània. Van perdurar els idiomes de ìbers i celtes, i el llatí parlat va conservar paraules i sorolls de aquestos idiomes. Però, tanmateix, durant l'època imperial, els hispanorromans es feian entendre entre ells i amb qualsevol habitant de l'Imperi. Troben autors hispans, com ara Marcial, Sèneca, Lucano o Columela, coneguts en tot el món romà, van escriure en llatí. Els nostres idiomes avui (castellà, valencià o gallec) vinguen del llatí.

• El calendari: el calendari fitxat per Julio César va establir l'any de 365 dies, dividit en 12 mesos de 30 o 31 dies. Els noms del mesos de l'any es deven a la seua dedicació a un emperador o divinitat (gener, Januarius, a Juno), a César (juliol) o a Augusto (agost). Altres corresponen a l'ordre numèrico (setembre era el sèptim mes de l'any). Quan va començar l'Imperi es va fitxar la setmana de 7 dies i cada u dells es va consagrar a una divinitat (dimarts a Mart, dimecres a Mercuri, dijous a Júpiter...) També es va dividir l'any en els 12 signes del zodíac.

• El dret: el dret romà va ser una de les grans aportacions dels romans, ja que va ordenar la vida dels habitants d'Hispània. El dret romà va distinguir per primera vegada entre el dret públic, que regulava les relacions entre l'Estat i els ciutadans, el dret privat, que ordenava les relacions entre les persones, i el dret internacional o dret entre els pobles. El dret constituïu la base de la legislació actual i en les universitats és una assignatura obligatòria per a els futurs advocats, 

• El cristianisme: el cristianisme també es va expandir per Hispània en el segle III d.C., i com en la resta de l'Imperi, es va convertir en la religió oficial en el segle IV d.C. amb l'Edicte de Tesalònica de l'emperador Teodosio, d'origen hispà. La crisi de l'Imperi i de les seues institucions va convertir a l'Església en l'organització més forta i més capaç de conservar la cultura romana. La cristianització d'Hispània és molt important per a comprendre la història futura d'Hispània i especialment l'època medieval.