9. La fi de la Hispània romana: els visigots

A. La formació del regne de Toledo

La Hispània romana va patir també les incursions dels bàrbars. En l'any 409 van arribar diferents pobles: suevos, vàndals i alans. Les autoritats romanes van demanar ajuda per a lluitar contra ells a un poble que vivia a Europa central i ja estava romanitzat: els visigots.

Els visigots van expulsar  als vàndals i alans cap a Nord Àfrica i els suevos es van arraconar a Galicia.

Després, quan va desaparèixer l'Imperi Romà d'Occident, els visigots van formar un regne al Sur de la Galia i al Nord de la Península, amb capital a Tolosa. Però els francs, un poble del Nord de la Galia van derrotar als visigots l'any 507 i van expulsar-los.

Aleshores, els visigots es van establir per Hispània i van organitzar un regne amb capital a Toledo, que va perdurar més de dos segles, fin l'invasió musulmana l'any 711.

B. La monarquia visigoda

Els visigots van controlar tot el territori peninsular: van expulsar els suevos (585), van conquitsar nombrosos territoris als bizantins (572-628) que es van establir al sud, i van detenir els francs al nord.

La monarquia visigoda va aconseguir l'unificació religiosa i jurídica entre hispanoromans i visigots. El rei Leovigildo va promoure l'igualtat dels dos pobles i va eliminar la llei que prohibia els matrimonis mixtes.

Més endavant, l'any 589, el rei Recaredo va aconseguir l'unificació religiosa quan es va convertir al catolicisme. Finalment, el rei Recesvinto va fer una única llegislació per a tot el seu regne, sense fer distinció entre visigots i hispanoromans l'any 654.

8. Els símbols i l'art dels primers cristians

El cristianisme va donar a la cultura occidental unes creences de gran trascendència e influència en el seu desenvolupament.

A més, les primeres comunitats cristianes també ens han deixat un conjunt de símbols i un patrimoni artístic que ha arrivat fins els nostres dies.

En les catacumbes es troben les primeres mostres de l'iconografia cristiana i en les basíliques un model d'església que perdurarà durant segles.

A. Els símbols del cristianisme primitiu

Les primeres comunitats cristianes van ser perseguides per les autoritats romanes i es van amagar per a practicar la seua religió.

Per a identificar als membres de les comunitats i per a passar desapercebuts davant els romans, els cristians van crear símbols que recordaven la figura de Jesucristo.

Aquest símbols van tindre un codi secret que sols els cristians comprendien.

B. Les catacumbes

Els cristians enterraven als seus morts en uns cementeris excavats sota terra, que es denominaven catacumbes i estan formades per llargs corredors.

En els primers segles del cristianisme, les comunitats cristianes acostumaven a reunir-se en les catacumbes per a celebrar les seues cerimònies i honrar els seus morts.

En l'època de les persecucions, es van utilitzar ocasionalment com lloc de protecció i amagatall, perquè la llei romana tenia per sagrada qualsevol sepultura.

C. L'art de les catacumbes

Les parets de les catacumbes estan decorades con nombroses pintures. Són escenes que mostren com els cristians celebraven els seus rituals i cerimònies, resaven i els símbols que utilitzaven.

Aquestes pintures eren part de les primeres mostres d'art del primer cristianisme (paleocristià).

7. La religió grega i romana

Els grecs creien en l'existència de nombrosos déus (polietisme). També van elaborar mites, narracions fabuloses que explicaven l'origen de la Terra i les aventures dels déus i dels heroes. Els romans van prendre la religió dels grecs i la van adaptar a les seues creences.

A. Els déus de l'Olimp

Els déus grecs i romans es representaven com èssers humans, però eren inmortals i tenian poders extraordinaris. Vivian a la muntanya Olimp i des d'allà regulaven els fenòmens naturals i vigilaven a les persones.

Tots el déus tenien un nom, un atribut que els identificava (llamp, casc, llança, lira...) i estaven dotats de voluntat, sentiments i passions (gelosia, ira, venjança...). Però a diferença dels mortals, no coneixien la fam, la fatiga ni la dolor.

Zeus era el pare de la familia olímpica i el més poderós del déus. Tenia una dona (Hera), germans (Poseidó, Hades) i fills (Apolo, Afrodita, Dionisio...).

B. Com veneraven als seus déus?

Culte públic
Grecs i romans demanaven el favor del déus i els rendien culte públic en els temples. Els ciutatans no tenien accés a l'interior dels temples on es guardava l'estatua del déu.

Les cerimònies més frecuents eren les procesions, les ofrendes, els sacrificis i les libacions (vessar líquids com ara llet, mel...) que tenien lloc en un altar que es situava front el temple.

Culte privat
També va existir un culte privat, realitzat a l'àmbit de la llar i dirigit pel pare de cada familia.

Aquest culte va assolir un gran desenvolupament a Roma on a cada casa comptava amb un petit altar i es rendia culte als déus familiars, denominats lares i penates.

6. La nostra cultura és hereditària de la clàssica?

La cultura europea és hereditària del llegat que ens van deixar l'Antiguitat clàssica.

Els grecs van ser un poble preocupat per l'ésser humà, per saber i per l'art. A Grècia van nàixer la filosofia, la ciència, la mitologia, l'arquitectura clàssica, els Jocs Olímpics i la democràcia.

Els romans van heretar la cultura grega i van profunditzar en ella. Però van ser un poble pràctic, que va destacar per les seues obres d'enginyeries, la seua concepció urbanística, les seues lleis i per l'expansió del llatí per tot l'Imperi.

A. La filosofia i la ciència

Els grecs van ser els primers a trobar una explicació als fenòmens de la naturalesa amb la raó humana, en lloc d'explicar-ho com a conseqüència de la voluntat dels déus.

Al trobar respostes a les seues preguntes van nàixer la filosofia i la ciència i amb elles el pensament racional. A més, van proposar un mètode d'investigació científica basat en l'observació i l'experimentació. Les seues idees i propostes van establèixer les bases de la ciència moderna.

Tenim filòsofs com Demòcrit, Sòcrates i Platò, Aristòteles, i científics com Tales de Mileto, Pitàgoras, Euclides, Aristarco, Arquímedes i Hipòcrates.

B. La terminologia científica

Els grecs van ser els primers a crear un llenguatge científic utilitzant la seua llengua. A l'actualitat, els termes que utilitzen les ciències estan formats per paraules que provenen del grec.

C. Els gèneres literaris

Les literatures occidentals són herederes de les literatures grega i llatina.

L'èpica (Homero i Virgilio), la poesia (Safo) i la didàctica (Demòstenes i Cicerò) van nàixer en l'Antiguitat. La geografia (Estrabó) i la Història (Herodoto, Tucídides i Tito Livio) també van tindre els seus orígens en aquella època.

5. El patrimoni hispanoromà

Els més de set segles de cultura romana a les terres de la Península Ibèrica van deixar una gran quantitat de manifestacions artístiques.
A pesar que han passat el temps i la destrucció, el nostre país conserva un important llegat artístic que és la evidència de la romanització del territori.
Restes de ciutats i vil·les, calçades, monuments commemoratius, teatres, termes, anfiteatres, ponts, acueductes, etc., ens permiten conèixer les formes de vida, els costums i les creences dels hispanorromans.

A. L'arquitectura
Les restes més espectaculars de la presència romana a Hispània són els grans edificis públics: circs (Mèrida i Tarragona), teatres (Mèrida i Sagunt), anfiteatres (Mèrida i Tarragona), termes (Barcelona i Mèrida), muralles (Lugo), acueductes (Segovia i Tarragona), ponts (Alcántara i Mèrida), etc.
A més a més, es van contruir obres de caràcter conmemoratiu: arcs de triomf (Barà a Tarragona, i Medinaceli a Sòria), temples (Mèrida) i monuments funeraris (Saragossa i Tarragona).

B. L'escultura
Bustos, esculptures i relleus van adornar els temples, les cases senyorials i els carrers de la Hispània romana. Es realitzaven en marbre o bronze i en moltes ocasions eren models fixos que no més canviaven el rostre.

C. Els mosaics
El mosaic és la decoració més abundant en l'interior dels edficis romans. Són especialment habituals a les domus i en les vil·les.
Els mosaics més importants d'Espanya els trobem en les grans vil·les agràries: L'Olmeda (Palència), Els Munts (Tarragona), Bruñel (Jaen), Almenara-Puras (Valladolid), Fortunatus (Osca)...

4. La riquesa d'Hispània

La riquesa de la Hispània romana es basava essencialment en l'explotació dels recursos naturals: l'agricultura i la mineria. Bona part de la producció s'exportava a la resta de l'Imperi.

A. Les activitats agrícoles
L'activitat agrícola es va desenvolupar y progressar a Hispània gràcies a que els romans van introduir l'arreu, els molins de gra, les almàsseres d'oli i vi, i nous sistemes de regadiu.
També van introduir el cultiu de diversos productes: frutes, verdures, cereals, oliveres, vinyes, etc).
A totes les províncies van surgir colònies agrícoles, amb pagesos que explotaven les terres per a le seua subsistència, També hi havia latifundis, grans extensions de terres agrícoles propietat dels patricis, comerciants o militars. Produïen cereals i altres productes, però els més importants i apreciats eren el vi i l'oli: l'oli de la Bètica era de molt bona qualitat. La seua producció era exportada en àmfores cap altres llocs de l'Imperi: transportats pels animals al port més proper de la vil·la, en vaixells es trasladaven a Roma. Aquest comerç va desenvolupar una important indústria de terrissa.
Generalment, aquestes terres eren explotades des d'una vil·la agrícola i treballades majoritariament per homes, dones i xiquets esclaus.

B. La mineria
La riquesa minera d'Hispània era molt coneguda i estimada des de fa segles. Els romans estaven molt interessats en les mines de la Península i les van explotar abundantment. D'elles van obtindre metals preciosos (plata i or), coure, ferro i mercuri.
Les mines eren explotades per companyies en règiment de concessió. En elles treballaven, sobretot, esclaus.

Per a entendre millor aquest punt podeu llegir un text del escriptor llatí Plini el Vell:

La producció agrícola i minera d'Hispània
A Hispània, de veres, pobre en part, però on es fèrtil  produïx en abundància cereals, oli, vi, caballs i metals de tot gènere (...); Hispània també és important per l'espart a les regions desèrtiques, per la pedra especular (varietat de guix), per la seua bellesa del seus colorants (...).
Quasi tota Hispània sensera abunda en jaciments de plom, ferro, coure, plata i or.

Plinio el Vell, segle I d.C.

3. La romanització d'Hispània

Al llarg del temps, el conjunt de les terres hispanes va adoptar la llengua, les lleis, la religió i els costums del romans. Podem dir que els hispans van formar part del món romà.

Aquesta adopció de les formes culturals y dels modes de vida es coneix com el nom de romanització y expressa la completa integració d'un territori, en aquest cas Hispánia, en la cultura romana.

A. L'urbanisme romà, un model de ciutat

Ja hem vist que la cultura romana era profundament urbana. Seguint el pla del campament romà, molt simple i racional, els romans van exportar un model de ciutat completament diferent a les que existien entre els pobles prerromans d'Hispània.

Es van preocupar de planificar ciutats, del seu traçat, les seus muralles i totes les obres públiques.

Les ciutats romanes tenien edificis religiosos (temple), polítics (basílica, curia, foro), commemoratius (arc) i d'oci (termes, teatre, anfiteatre i circ). També tenien un sistema de canalització d'aigües (acueducte) i clavegueres.

Dibuix d'un circ romà

Les ciutats estaven amurallades i els carrers s'estructuraven formant una quadrícula en la qual s'alineaven els edificis. L'eix de la ciutat estava definit per dos artèries principals: el cardo (eix N-S) i el decumanus (eix E-O). Aquests carrers es trobaven en una gran plaça, el fòrum, el centre de la ciutat on s'encontraven els edificis públics més importants. Els carrers estaven empedrades i comptaven amb sistemes de conducció d'aigües residuals.

B. L'adopció de la cultura romana

La romanització va significar "viure a la romana", en les seues formes polítiques, econòmiques, adoptant i convertint-la en la seua pròpia:

• La llengua, el llatí: el llatí es va convertir en la llengua que utilitzaven els pobles d'Hispània. Van perdurar els idiomes de ìbers i celtes, i el llatí parlat va conservar paraules i sorolls de aquestos idiomes. Però, tanmateix, durant l'època imperial, els hispanorromans es feian entendre entre ells i amb qualsevol habitant de l'Imperi. Troben autors hispans, com ara Marcial, Sèneca, Lucano o Columela, coneguts en tot el món romà, van escriure en llatí. Els nostres idiomes avui (castellà, valencià o gallec) vinguen del llatí.

• El calendari: el calendari fitxat per Julio César va establir l'any de 365 dies, dividit en 12 mesos de 30 o 31 dies. Els noms del mesos de l'any es deven a la seua dedicació a un emperador o divinitat (gener, Januarius, a Juno), a César (juliol) o a Augusto (agost). Altres corresponen a l'ordre numèrico (setembre era el sèptim mes de l'any). Quan va començar l'Imperi es va fitxar la setmana de 7 dies i cada u dells es va consagrar a una divinitat (dimarts a Mart, dimecres a Mercuri, dijous a Júpiter...) També es va dividir l'any en els 12 signes del zodíac.

• El dret: el dret romà va ser una de les grans aportacions dels romans, ja que va ordenar la vida dels habitants d'Hispània. El dret romà va distinguir per primera vegada entre el dret públic, que regulava les relacions entre l'Estat i els ciutadans, el dret privat, que ordenava les relacions entre les persones, i el dret internacional o dret entre els pobles. El dret constituïu la base de la legislació actual i en les universitats és una assignatura obligatòria per a els futurs advocats, 

• El cristianisme: el cristianisme també es va expandir per Hispània en el segle III d.C., i com en la resta de l'Imperi, es va convertir en la religió oficial en el segle IV d.C. amb l'Edicte de Tesalònica de l'emperador Teodosio, d'origen hispà. La crisi de l'Imperi i de les seues institucions va convertir a l'Església en l'organització més forta i més capaç de conservar la cultura romana. La cristianització d'Hispània és molt important per a comprendre la història futura d'Hispània i especialment l'època medieval.

2. Les províncies d'Hispània

A. L'organització del territori

Abans de la conquista romana, el nom amb el qual els grecs denominaven a les terres peninsulars era el d'Ibèria. Els romans el van canviar per Hispània.

Per a administrar Hispània, els romans van dividir el territori en províncies:

• A l'època republicana van ser dos: la Hispània Citerior, amb capital a Tarraco, i la Hispània Ulterior, amb capital en Corduba.

• L'emperador Augusto va estableir tres províncies: Tarraconensis, Baetica i Lusitania.

• En el segle IV d.C., Hispània es va dividir en cinc províncies peninsulars, més la provincia Baleàrica.

Cada província tenia un governador qui controlava el territori i la recaudació dels impostos. Molts dels càrrecs polítics i administratius van ser ocupats per hispanorromans, el quals es van convertir en l'èlit de la societat hispànica.

B. Les ciutats

A Hispània van destacar moltes ciutats: antics municipis que van desenvolupar-se gràcies als romans (com ara, Tarragona o Cadis), i noves colònies fundades pels soldats imperials o per l'administració (com Mèrida, Lleó o Saragossa): la majoria de les ciutats seguien el model d'un campament militar romà.

Les ciutats es van convertir en el centre administratiu, polític i econòmic de la Hispània romana. La ciutat s'administrava per un Consell i els magistrats triats pels ciutadans.

L'activitat artesanal va tenir un gran desenvolupament en les ciutats. Existien xicotets tallers artesanals i grans factories amb esclaus. Es fabricaven armes a Tarraco i Toletum, i teixits, ceràmiques i salaons a la costa mediterrània. 

La producció es destinava al comerç local i també s'exportava a la resta de l'Imperi amb la xarxa de calçades i el transport marítim.

Podem aprendre més amb la lectura del següent text:

La fundació de ciutats

Amb la prosperitat del país als turdetans els va arribar la civilització i l'organització política; i, també als celtes perquè tenien contactes comercials, encara que en menor medida, perquè quasi tots viuen en aldees (...).

La majoria s'han convertir en llatins i han rebut colons romans, així que poc falta per ser tots romans.

Les ciutats que es funden a l'actualitat, com Pax Augusta entre els celtíbers, Emerita Augusta entre els túrduls, Cesaraugusta prop als celtíbers, mostren clarament la transformació de aquestos modes de vida. 

Estrabon: Geografia, segle I a.C.

C. Les calçades romanes

Les ciutats d'Hispània estaven unides, entre sí mateixes i amb la resta de l'Imperi, per una extensa xarxa de calçades.

Entre les calçades més importants s'encontravan la Vía Augusta, que partia de Gades (Càdis), recorria tot el llevant peninsular i travessava els Pirineus per arrivar a Roma, i la Via de la Plata que unia Emerita Augusta (Mèrida) amb Asturica Augusta (Astorga).

1. Per què van desembarcar els romans a la Península Ibèrica?

Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (Guerres Púniques) van ser l'origen de l'ocupació romana a la Península Ibèrica.

Cartago era en el segle III a.C. una gran potència marítima y controlava bona par del Mediterrani. Roma havia començat la seua expansió. Les dos van rivalitzar pel control de les terres i els recursos que bordejaven aquest mar.

A. Roma contra Cartago

La Primera Guerra Púnica (5426-241 a.C.) es va produir pel domini de l'illa de Sicilia. Després d'anys de conflicte, els cartagineses van entregar Sicilia als romans.

A partir d'aquest moment, Cartago va augmentar la seua presència en la Península Ibèrica. D'ella va obtindre metals, soldats y numerosos tributs. Els cartagineses es van expandir per tot el sud-est peninsular y van controlar el terroritori des de la capital, Cartago Nova (Cartagena).

En l'any 220 a.C., el general cartaginés Aníbal Barca va planejar la conquista de Roma des de la Península Ibèrica, travessant els Pirineus y els Alps amb un exèrcit format per 38.000 soldats d'infanteria, 8.000 cavallers y 37 elefants africans. En el seu avanç va atacar la ciutat ibèrica d'Arse (Sagunt), aliada de Roma, i els seus habitants van ser asediats y pràcticament exterminats. Aquest fet va donar començament a la Segona Guerra Púnica.

B. L'arrivada dels romans

Per a venjar la conquista de Sagunto y frenar l'expansió d'Aníbal, Roma va decidir conquistar la Península Ibèrica, y d'aquesta manera impedir l'arrivada de suministres als exèrcits cartagineses que combatien en la península Itàlica.

En l'any 218 a.C., dos exèrcits romans liderats pels germans Escipion van desembarcar en les costes d'Emporion (Ampúries, Girona), disposats a enfrentar-se amb els cartaginesos. Va ser l'únic de la conquista romana a la Península Ibèrica.

Per a entendre millor la lectura, podem llegir aquest text de Polibio, un escriptor romà del segle II a.C.

El desembarco d'Emporion

Per aquest temps (218 a.C.), Cneo Cornelio Escipión (...) va desembarcar en Hispània ante la ciutat denominada Emporion. Allí va desembarcar les seues tropes i fins l'Ebre va atacar a tots aquells pobles i ciutats que no volgueren obeir-li i va rebre amablement a quins va fer-li submissió.

Una vegada ell va tindre assegurades les conquistes dels pobles marítims, va avançar amb tot el seu exèrcit cap a l'interior, perquè el seu exèrcit havia reunit un gran nombre d'aliats ìbers (...).

Polibio, segle II a.C.

C. La conquista d'Hispania

La conquista de la Península, que els romans la denominaren Hispània, es va prolongar durant més de dos-cents anys (218-19 a.C.) i es va desenvolupar en cuatre fases:

1. Primer fase (218-201 a.C.): guerres contra els cartaginesos i els seus aliats indígenes (ìbers) pel domini de la costa mediterrània,
2. Segona fase (201-154 a.C.):conquista del Sistema Ibèric, on els romans van trobar escasa oposició per part dels ìbers, i de l'Altiplà oriental.
3. Tercera fase (154-133 a.C.): guerres contra els pobles de la zona occidental de la Península, que van oferir major resistència. Les batalles més cruentes van ser protagonitzades pels arèvacos, els vacceos i els lusitans.
4. Quarta fase: amb el sotmetiment de les bel·licoses tribus de galaics, càntrabs i asturs en temps de l'emperador Augusto, qui va terminar la conquista romana d'Hispània.

Amb el següent mapa, podeu entrendre millor les fases de la conquista romana d'Hispània:

Introducció

UNITAT DIDÀCTICA 15

LA HISPÀNIA ROMANA

¿Per què tenim un passat romà?

Matèria: Geogafia i Història.

Curs: 1er ESO.

En el segle III a.C., la costa mediterrània de la Península Ibèrica va ser decisiva en l'enfrontament entre Roma i Cartago.

Les legions romanes van desembarcar a Ampúries (218 a.C.) per a oposar-se a l'expansió cartaginesa i començaren l'ocupació de la Península.

El territori peninsular, conegut com Hispània pels romans, es va dividir en províncies i es va integrar en el món romà.

A Hispània es van treballar grans propietats agrícoles i nombroses mines, es van construir noves ciutats, es va traçar una extensa xarxa de calçades i es va propagar el llatí com llengua d'ús comú.

Els romans van dominar la Península fins el segle V d.C., quan molts pobles germànics van invadir Hispània. Un d'ells, els visigots, van fundar  un regne que va perdurar més de 400 anys.

Per a entendre millor la Història de la Hispània Romana, podem veure el següent eix cronològic: